Ignasi del Capquadrat (I)

Contes de Mantega

Fotografia de Michael Vincent Manalo

Una vegada hi havia un nen que tenia el cap quadrat. Havia nascut amb el caparró quadrat com un dau, com un cub de Rubik,com un televisor de raigs catòdics, com una capsa quadrada de galetes: pla per dalt i pla pels quatre costats.

Vivia a Puiforniu, a la vall de Siarb, un poble en què feia molt i molt de temps hi havia nascut una cabreta de color rosa fúcsia.

Anys més tard, en un corral, es va trobar una gallina que ponia ous de xocolata i, a dins, hi havia joguines.

I un altre cas extraordinari encara: una nena a qui li havien crescut ales d’abella, i voleiava pels camps recollint nèctar i grans de pol·len, i polinitzava ara una flor ara una altra.

Així doncs, a Puiforniu, el cap quadrat de l’Ignasi no va amoïnar pas ningú, i menys encara la seva mare que el trobava d’allò més diferent i original.

Al vespre, l’Ignasi l’ajudava a preparar el sopar amb el cap quadrat en posició de tauleta auxiliar. Prodigiós!

—Mare, s’hi pelen de gust les patates dalt del meu cap?— preguntava l’Ignasi concentrat en no fer bascular el cap.

—I tant, Ignasi! No hi ha tauleta més ben anivellada que la clepsa del teu cap quadrat— responia la mare contenta del fill tan col·laborador que li havia tocat.

L’Ignasi va créixer i es va convertir en un noiet noble i generós,  a qui no li agradaven gens les discussions. Li feien venir mal de cap. Llavors, el cap quadrat se li plegava en un triangle, i la part de dalt li quedava tan estreta que les ulleres li queien.

A més, com ja és de suposar, hi ha poc espai per a les idees dins d’un cap triangular. Així és que li quedaven totes mal posades, unes sobre les altres, amuntegades les idees com sardines dins d’una llauna, i no podia pensar amb claredat, quan tenia el cap triangular.

Però el pitjor de tot eren els cabells. Replegats al vèrtex superior del cap triangular, se li formava un plomall horripilant de pèls gruixuts, durs i enravenats com la cua d’un gall.

“Tenir el cap quadrat és fantàstic; tenir-lo fet un triangle és una veritable llauna”, pensava mentre es mirava al mirall. L’efecte del cap triangular li durava tres dies. Després tornava a ser normal: un cap amb forma de cub ben bufó i completament quadrat.

Vet aquí perquè l’Ignasi del Capquadrat detestava les discussions. Fins que un dia, en va presenciar una que li va canviar la vida.

CONTINUA LLEGINT A SOTA… Ignasi del Capquadrat (II) 

Escrit per Sandra Gómez Rey